FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de tercera persona, mot amb què es designa la persona que, participant o no en la conversa, no participa en el diàleg entre els interlocutors. Ell no ha vingut. Ni ell ni ella no havien arribat encara. Van anar-hi ells sols. Elles sempre volen tenir raó. La Maria diu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. —Vindràs, demà? —Sí. —I què va respondre ell? —Que sí. Respon [...]